He arribat de bon matí i a l’institut tot segueix el seu “tragí” habitual.

Profes que falten i alumnes que fan campana. Desajustos i arreglos d’última hora.

Tant jo com la cap de pràctiques estem molt contentes d’haver-nos conegut (que cursi que sona!).

Sóc la primera que ha fet pràctiques d’educadora social a l’institut, i estan satisfets de l’experiència, ja que el mateix director creu que és molt important la figura de l’educador social a les escoles.

Aquest és un punt per nosaltres, com a educadors i educadores.

FA mig any, que un nen va deixar la hUSEE, per anar a un centre de dia en un hospital de malalts mentals. Ara poc a poc retorna a l’institut, poques hores i de mica en mica; però els altres alumnes li transmeten l’excitació i li costa molt controlar-se.

Part subjectiva

• Sensacions. Com m’he sentit?

En relació als professionals, molt còmoda.

En relació als usuaris/alumnes, una mica extranya.

M’han convidat a un sopar de final de curs, així no ens hem hagut de despedir tant, pot ser que ens tornem a veure.

• Persones ateses. Com crec que s’han sentit les persones ateses

Com cada dia, incompresos. Millor que a casa seva, ja que venen de famílies multiproblemàtiques, però els hi costa sentir-se a gust. Tot i així a estones, amb els companys, es poden sentir bé.

• Quines actituds has pogut observar en els educadors/es

Desbordament. Quan no poden, les professores demanen a les educadores que s’enduguin els nens de l’aula.

Les educadores hi xerren i relaxen els alumnes, un a un.

També em despedeixo d’aquest bloc.

Si tot va bé, ja tanco.

Merci!

12 de maig

• Sensacions. Com m’he sentit?

Davant de les MENTIDES, que són habituals, m’he sentit sorpresa.

Tot i estar-he “acostumada”, ja que al meu lloc de feina són freqüents, em sorprèncom poden arribar a convèncers a ells mateixos de realitats deformades.

Davant els CRITS a l’hora de reconèixer equivocacions, m’he sentit incòmoda. Ha estat molt desagredable veurecom criden per convènces a professors, que quan els enganxen fmant nohi ha càstig, quan tenien un full davant firmat per ells mateixos que hi deia que un dia fumant, equival a tres dies sense pati.

Davantles MANIPULACIONS dels usuaris per a fer canviar la normativa als educadors, he vist la paciència que tenen els educadors i m’he sentit que no sé pas si jo en tindria tanta. I que si no és amb paciència, qui pot fer millorar la conductadels usuàris, qui els pot clamar i fer entrar en raó?

Admiro la PACIÊNCIA de les educadores.

• Persones ateses. Com crec que s’han sentit les persones ateses

Diuen que se senten en una presó.

No sé si realment es poden sentir així a l’insitut,o exageren.

Saben qe la seva actitut no és correcta, i no sé fins a quin punt a vegades ja els hi va bé i “s’hi arrepengen”, i a vegades realment l’ansietat i les pors els poden, i la seva actitut, realment està fora de l’abast del seu esforç de canvi.

Llavors em plantejo quina és la tasca dels educadors.

Viure el dia a dia i apreciar petites millores…..

• Quines actituds has pogut observar en els educadors/es

Una paciència infinita.

Una sobrecàrrega de tasques en alguns professionals.

Anècdota del dia.                                       

De cop ha arribat un alumne que han expulsat d’un altre centre.

Com que no han avisat amb temps (els de l’EAP viuen una altre realitat), l’acompanyament del primer dia s’ha hagut de fer mig improvisat, i una professora ha hagut de dedicar la seva tarda lliure a rebre l’alumne.

Les detencions per part dels hmossos i baralles amb ganivets de l’alumne; que cal avisar a urgències i que se l’endugui una ambulància si el seu comportament no és adequat, ho ha sabut la professora quan li ha dit la mare del nen, directament davant del nen.

(I au! Ja el tenim aquí! Com si res).

És possible que no hi hagi un mecanisme per avisar prèviament a l’equip de professorat dels problemes que pot dur el nou alumne a les aules?

Per alguns professors, ha estat un dia “mogudet”.

Si de normal són pocs alumnes, un està expulsat i dues castigades a aules ordinàries per la seva actitut, ara només queden dos nens amb retard lleu a l’aula. Sense problemes de conducta, porten tota una setmana molt tranquils (els educadors).

Que curiós, els alumnes (els 2 que  queden) han descobert que poden parlar tranquils, sense insults, crits, nervis ni males cares.

Amb la sensació d’estar ja al final de les pràctiques, avui hem xerrat tranquilament amb la “meva cap” de pràctiques.

Ha estat un dia agredable.

La setmana que ve canvio el dia de pràctiques, diuen que els dilluns normalment són “moguts”, i es fa una revisió i una llista de bons propòsits per la setmana que comença.

A veure com l’encarem!

Anècdota/cas pràctic/ frase del dia: fins i tot expulsats de la seva aula i castigats, l’energia no baixa, l’agressivitat augmenta.

Una nena s’ha escapat i ha anat a una aula que no li tocava. Tot i afimar que ella havia estat a on li tocava, després d’una quants crits ha admès que s’havia escapat del càstig.

Coms’ha sentit? Incompresa, impotent, que sempre li diuen a on ha d’anar i ella no ho vol.

Ella diu :”No soy yo, es mi cuerpo”.

Y en part té raó. No respecta la medicació i li costa controlar-se, fins a quin punt fa un esforç, no ho sé. Però no té l’acompanyament ni el recolsament de la família. S’ha de sentir molt sola. Se sent que té molts problemes i que la vida és injusta amb ella.

23 d’abril

Ha fet un dia de sol,i els alumnes han posat una paradeta amb roses i llibres de segona mà. Al principi estaven nerviosos, però veient l’èxit de les seves roses de pastilina, s’han animat, s’han calmat, i tot ha anat com una seda.

• Sensacions. Com m’he sentit?

Tranquil·la. Contentadeveure que tot sortia com estava previst, i que ells podiren veure el resultat del seu esforç i planificació.

• Persones ateses. Com crec que s’han sentit les persones ateses

Hem descobert que poden ser amables amb la gent, que poden parlar sense dir “tacos”, i que qui sap, fins i tot són bons negociant i aquí hi ha el seu futur!

• Quines actituds has pogut observar en els educadors/es

Algunes nervioses de sortir amb ells al carrer, altres tranquil·les i contentes, i alguna molt farta de la feina i amb ganes de que arribi el final de curs.

Al recurs tenen una dinàmica que crec lògica i positiva pels alumnes/usuaris.

Els dilluns es repassa la normativa (nomes de conducta i socials). Cadascú es compromet a tenir una acitud positiva durant la setmana, i ell mateix fa un “contracte”, es compromet per escrit a tenir una actitud de respecte, i escriu el càstig que se li imposarà si no ho fa.

Cadascú tria què farà bé, a què farà atenció durant la setmana, i quina serà la seva penalització.

I el divendres, seuen tots en rotllana i la tutora llegeix totes les cartes d’incidències que els hi han posat professors o educadors; per tant ells s’han d’atendre a les conseqüències que ells mateixos van signar el dilluns.

Així que he compartit amb ells el moment de fer repàs de la setmana i veure com ha anat.

La tutora, pregunta al primer, si vol que llegeixi les “cartes d’incidències” en veu alta. Ell respon que si, i la tutora llegeix.

L’alumne accepta gran part del que ha passat, però a algunes cartes en nega els fets (insultar, cridar l’atenció…). el càstig en algun cas es pot parlar i negociar.

Part subjectiva

• Sensacions. Com m’he sentit?

M’he sentit privilegiada de poder assistir i compartir amb ells aquest moment.

M’he mossegat la llengua davant de contradiccions que deien.

Conetenta de veure una professional que els alumnes respecten, i sap a cada moment si ha de fer veure que no els sent, o els hi ha de fer atenció i escoltar.

He sentit pena, per uns joves, amb pocs projectes, desmotivats, fustrats.

• Persones ateses. Com crec que s’han sentit les persones ateses

Se senten que és injust el que els hi passa. Tenen “paranoies” de que tothom els mira, veuen que són diferents de laresta i no els hi agrada. Fracassats,impotents. Tambécrecque tenen por, d’anar a casa i trobar els pares, de que els mestres parlin amb els pares. Fustració de voler que les coses siguin diferents, barallar-se contínuament amb tot, i veure que tot segueix cada dia igual.

• Quines actituds has pogut observar en els educadors/es

Molta pau i paciència.

Capacitat de discernir quan cal fer-los cas i estar pels usuaris, i quan el que diuen és tant incoherent, o bé ho fan per sistema, però no ho pensen, i no cal fer-los cas.

Per exemple, davant de qualsevol proposta  d’una activitat nova, diuen que no.

“Eso lo haces tu”.

Però a la que s’hi posen, passen bones estones, i després estan contents dels resultats.

5-. Anècdota/cas pràctic/ frase del dia

Una professional em comenta que han avançatmolt poc.Que tot i estar a les portes de final de curs, no saben dir una frase sense dos tacos, o tenir una conversa sense insults.

Em pregunto si “estar igual ja és millor que estar pitjor?”

Horari:de 9 a 11

            Pati

            De 11:30 a 13:30

3-. Part objectiva

·        Desenvolupament activitats

La primera hora la Jessica em posa al dia de lesmil i una aventures que hi ha hagut durant la setmana, expulsions, motius de nervis, problemes entre professorat, horaris….

La segona hora estic fent la revista amb la hUSEE de 1r cicle.

La tercera hora vaig a la hUSEE de 2n, a on preparen l’obra de teatre.

L’última hora, depenent del dia vaig a una hUSEE o a l’altre, a la que es cregui més convenient segons com transcorri el matí.

·        Ubicació

Dins de l’Institut.

·        Temps : 4hores.

·        Persones ateses: alumnes de 1r a 4t d’ESO amb dictamen d’hUSEE. Les característiques són sobretot problemàtiques conductuals, i en molts casos problemes cognitius lleus o moderats.

·        Tasca concreta dels educadors/es i de l’alumne

Els educadors són un suport pel professorat (psicòlegs i psicopedagògs).

Ajuden a conduir la classe, i a fer atenció als alumnes.

Part subjectiva

• Sensacions. Com m’he sentit?

M’he sentit còmode.

Ja sé a on em toca anar a cada moment, els alumnes ja em coneixen, els professors i professionals, també, i m’expliquen les aventures de la setmana, com si ens veiéssim cada dia.

• Persones ateses. Com crec que s’han sentit les persones ateses.

Hi ha hagut de tot. En general crec que no se senten massa bé amb ells mateixos. Passen molta angoixa, tenen moltes pors i pressió de grup. Però també tenen molta energia, criden molt i se senten joves, forts i “invencibles” en alguns aspectes. També seductors/seductores, a la última moda i ben primaverals. Riuen escandalosament, s’insulten, i es fan venir ganes de vomitar.

• Quines actituds has pogut observar en els educadors/es

Avui molt nervi,molt volum de feina, alguna una mica desvordada.No tenen el temps que els hi caldria o que els hi agradaria per a dedicar als alumnes. Tots requereixen atencions especials. Un perquè està expulsat, l’altre perquè arriba de nou, la tercera es pensa que està embarassada, una altre té atacs d’angoixa a primera hora del matí….. Tot plegat, un bon quadre.     

Canvis, per veure cosetes diferents.

Hem quedat que la setmana que ve, enlloc del dimeres, aniré al cole el divendres, així veuré la tutoria i professionals diferents treballant.

I la setmana següent, el dimecres cau en  St.Jordi, i també faré un horari diferent per a coincidir amb els alumnes a la fira que fan, a més que després coincideix amb una reunió de coordinació de totes les hUSEEs del Vallès, a on m’hi ha convidat (quina il·lusió!).

9 d’abril

Angoixa i malestar entre els alumnes,

nervis pels professors……

benvinguda la primavera!!!

• Sensacions. Com m’he sentit?

Doncs acceptada pels alumnes/usuaris, molt cuidada i ben atesa pels professors. I avui ha estat especial perquè he estat xerrant amb el director.

• Persones ateses. Com crec que s’han sentit les persones ateses.

Un alumne ha estat expulsat, per una acomulació de motius.De 4 alumnes, que en falti un, és un 25%,moltíssm. I, si el Paco hi és, o no, es nota molt. Han estat molt tranquils, fent el “que tocava”; el que els hi proposen els professors.

• Quines actituds has pogut observar en les educadores.

Per a elles, també ha estat un diamolt tranquil i relaxat. 

Si costa llegir-ho, ho sento.

Encara haig d’aprendre molt de les TIC.